Del testament de Pau Casals

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.

“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.

“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”

del testament de Pau Casals.

fotolog

Se m’està acabant l’espai de descàrregues del wordpress, i molta gent m’ha dit que s’obre lent, el meu blog. Així doncs, com que m’agrada el format amb la imatge sobre i l’escrit a sota, he decidit obrir un fotolog, i anar fent. Penseu-lo com un espai més del wordpress… (aquí seguiré posant coses, també)

http://fotolog.com/mariaamoros

Maria.

bon estiu!!

Nens… s’acosten les vacances!!!

Els cursos d’estiu i els encontres d’orquestra per alguns…, els casals i els campaments per uns altres…

Però:

El sol… la calor… la manca d’oxigen… l’anar a dormir tard… o no anar a dormir… la platja… les samarretes de tirants… els gelats… els aires acondicionats horribles… les birres… la nit… les estrelles….

per tothom.

Una abraçada. Bon estiu!!

Un poema…

Te busqué por la duda:
no te encontraba nunca.

Me fuí a tu encuentro
por el dolor.
Tú no venías por allí.

Me metí en lo más hondo
por ver si, al fin, estabas.
Por la angustia,
desgarradora, hiriéndome.
Tú no surgías nunca de la herida.
Y nadie me hizo señas.
- un jardín o tus labios,
con árboles, con besos-;
nadie me dijo
-por eso me perdí-
que tu ibas por las últimas
terrazas de la risa,
del gozo, de lo cierto.
Que a tí se te encontraba
en las cimas del beso
sin duda y sin mañana.
En el vértice puro
de la alegría alta,
multiplicando júbilos
por júbilos, por risas,
por placeres.

Apuntando en el aire
las cifras fabulosas,
sin peso, de tu dicha.

                                                                                                Pedro Salinas

Projecte final

Ha sigut fantàstic.

Gràcies.

German, Bet , Marcos, Josep Oriol, gràcies per venir a tocar i dedicar-me tant de temps.

Agustí, gràcies per explicar el conte amb tanta força.

Albert, gràcies per ser-hi sempre.

Claudi, una abraçada.

I tota la resta, gràcies per venir.

Maria.

Article

La cosa sembla que segueix…

 http://blogs.ccrtvi.com/eduqueu.php 

Jeje. Una abraçada.

És genial.

Projecte final

Dimarts 05 de Juny a l’aula 108 de l’ESMuC…

Article

Article publicat al diari “Avui” pel carles capdevila:

http://paper.avui.cat/article/ultima/80840/entusiasme/sospitos.html

Entusiasme sospitós
Carles Capdevila / carles.capdevila@gmail.com

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves
han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra
canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors
d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les
tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana
fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de
juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no
pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns
quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires
idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la
gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són
especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el
lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre
coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls
veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els
fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i
fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un
somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les
escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar
que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns
caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el
protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la
mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades.
Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona
carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i
volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el
moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen
al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva,
s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no
són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin
concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients
derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que
se’ls acudeixi canviar el món de veritat.