VIOLA: MÚS 1 f Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, semblant al violí, bé que d’una mida més grossa. Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet. L’afinació és una quinta més greu que el violí: do-sol-re-la. (…)

Gran Enciclopèdia Catalana

“… el sentiment de la increïble meravella de ser una persona humana. La música, per a mi, mai no és la mateixa. Sempre és quelcom nou, fantàstic, increïble”.

“Quan parlo amb músics joves, els dic sempre el mateix: No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical. Vosaltres no en sou responsables: heu nascut amb aquest talent. El que en feu ja és una altra qüestió. El vostre deure és fomentar aquesta qualitat. No menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho. Treballeu, treballeu constantment i enriquiu els vostres dots naturals”.

“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos una als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”

del testament de Pau Casals.

“Un conte és, en primer lloc i essencialment, una obra d’art, i la seva missió principal és de la jurisdicció de les coses de l’art. (…)explicar contes és, abans que tot, un art de distreure; com passa amb el teatre, la seva finalitat immediata és el plaer de l’auditori; el plaer, en primer lloc; la seva instrucció després.”

“El remei és perdre’s en l’art. Penseu el conte d’una manera tan absorvent i viva que no tingueu temps de pensar en vosaltres mateixos. Viviu-lo. Enfonseu-vos en la disposició d’esperit que heu cercat de provocar, i deixeu-vos emportar.”

Com explicar contes, Sara C. Bryant.

Berlin, 20 de noviembre de 1904

Szeretettel! (mi querido amigo):

Escucha con exactitud al estudiar, que no pase desapercibida ni una nota. Sé tu propio maestro!

No resbales con los dedos sobre la cuerda al cambiar de posición, nada de aullidos y maullidos.

No levantes demasiado los dedos, pero hazlos caer con fuerza sobre las cuerdas, también en los pasajes rápidos.

Desecha el vibrar en demasía y el lento meneo de los dedos en las melodías, que proviene de una debilidad de los dedos y que recuerda al lamento de las plañideras.

Vibra solamente cuando quieras poner énfasis en una nota, que según tu sensibilidad lo requiera.

Sé exigente en lo que respecta a la afinación; tienes buen oído, utilízalo! No todo es tocar fuerte y velozmente, esto impresiona a lo sumo a algunos ignorantes en el público. Tocar bonito y claramente, de esto se trata.

Acuérdate de tu amigo

Joseph Joachim

“Te hablo hoy de la creación en el arte.

La obra de arte es materia solamente.

Una estatua se situa en el espacio.

La estatua en si no és la creación, es la copa que la contiene.

(…)

Aunque te de miedo, comienza a crear.

Crea! Has de crear no en el miedo sino en el gozo

(…)

CREAR ES UN JUEGO EN EL CUAL EL CREADOR SE OLVIDA DE SI.

El maestro artesano olvida la herramienta con la que está trabajando.

No piensa en ella, y sin embargo, la trata con todo esmero porque él sirve y la herramienta también está a su servicio.”

La respuesta del ángel, Gitta Mallasz

“Tuma tenia un costum que cap dels seus amics podia entendre. Quan algú començava a explicar una rondalla es posava les ulleres, que altrament només feia servir al matí quan llegia el diari.

Una vegada que Faris se n’havia rigut, Tuma es lamentà:

-Okay, tu no ho pots entendre, però jo no puc sentir bé si no em poso les ulleres. He de veure els ulls i les mans del narrador”

Els narradors de la nit, Rafik Shami